diumenge, 28 de maig del 2017

El Joan i la casa misteriosa

Amb aquest conte vaig guanyar amb el segon premi a 'ajuntament de Sant Just

El somni del Joan és esdevenir un gran futbolista però els seus pares no li volen pagar unes classes de futbol. Cada dia després de fer els deures, el Joan truca als seus amics per anar a jugar al parc. Un dia, el Guillem, el millor amic del Joan, cola la pilota a la casa veïna, que sembla deshabitada. Però el Miquel, el setciències del grup, diu que hi ha d’haver algú perquè a l’entrada hi ha un dòberman molt gros i molt fornit i sempre té menjar al plat.
Ningú vol entrar-hi, però el Miquel diu que col·locant una caixa de les que llença la fruiteria al contenidor del davant, poden enfilar-s’hi i entrar per la finestra. Li toca enfilar-s’hi al Guillem per haver colat la pilota. Al fer-ho, com que la caixa és molt vella, es trenca i el Guillem es torça el turmell. El Joan l’ajuda a arribar a casa perquè la seva mare el porti al metge per curar-li el peu. Aquella nit, el Joan s’adorm somiant que serà jugador del Futbol Club Barcelona.
L’endemà al matí, el Guillem va a l’escola amb crosses i la pilota colada entre les mans, diu que se la va trobar al carrer al costat de la porta de la caseta del gos. Ara sí que tots saben del cert que allà hi viu algú. El Joan pensa que el gos, malgrat les aparences, ha hagut d’estar ensinistrat per alguna persona bona. El Joan, al sortir de l’escola, va a la casa i veu que el gos no té menjar al plat. Per això decideix quedar-se apartat esperant que surti l’amo de la casa per saber qui és.
Mentrestant, els seus amics s’estan preguntant perquè no ve el Joan a jugar el partit de cada tarda. Al mateix temps, al pati de la casa el Joan s’ha amagat darrere d’unes herbes perquè li ha semblat sentir soroll a dintre de la casa. Al cap de poc surt un nen baixet amb una bossa de menjar per a gossos. El Joan es queda confós. Després que el nen entri a casa un altre cop, el Joan surt disposat a conèixer la seva família i de passada donar-los-hi les gràcies per haver-los tornat la pilota: va cap a la porta i truca al timbre. El mateix nen que ha vist abans li obre la porta.
-Hola -fa el Joan.
-Hola -diu l’altre.
-M’agradaria parlar amb els teus pares.
-No pots, són morts -contesta el nen somicant.
-Ho sento.
-Passa, passa que encara agafaràs fred -li diu el nen amablement.
-Perdó, encara no m’he presentat. Em dic Joan.
-Encantat, jo sóc en Cédric Bakambu.
-Com van morir els teus pares?
-En un accident de cotxe fa cinc anys.
-Ho sento, però tinc una altra pregunta. Vius sol?
-Sí, em van tancar en un orfenat, però als dos mesos em vaig escapar i em vaig amagar aquí. No li diguis res a ningú perquè si no vindrà la policia i em portaran a un altre orfenat.
-Com t’ho fas per menjar?
-Ho robo de les botigues -diu avergonyit.
-Tranquil que no diré res a ningú i a més a més et portaré menjar cada setmana.
-Gràcies i adéu.
-Adéu.
El Joan torna a casa molt content, els seus amics li pregunten on era, ell contesta que a la casa i que sobre aquell tema no cal preocupar-se’n més.
Ara, cada setmana el Joan fa una escapadeta abans que comenci el partit que juga amb els seus amics.




Lluís
Jo i les de la meva classe que també van obtenir premi en aquest certamen.



Jo i els guanyadors de la meva categoria.




Jo, les guanyadores de la meva classe i les meves professores.