Introducció
El Walden 7 és un edifici emblemàtic del Taller d'Arquitectura dirigit per Ricard Bofill i format per un grup de treball interdisciplinari format per enginyers, psicòlegs, filòsofs, poetes i arquitectes: Anna i Ricard Bofill, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.
El projecte va néixer l'any 1970 i l'edifici es va inaugurar el 1975.
L’arquitecte
Ricard Bofill va néixer l'any 1939 a Barcelona. A banda del Walden, altres projectes destacats seus són els següents:
- El Teatre Nacional de Catalunya
- El Palau Municipal de Congressos de Madrid
- L'Hotel Vela a Barcelona
- Els espais d'Abraxas a París
 |
| Bofill i el Taller d'Arquitectura |
Idees de l'arquitecte
El Walden 7 es va dissenyar per facilitar la comunicació entre els veïns, és un model experimental de ciutat vertical. L'edifici es genera a partir d'un mòdul habitacional que no és més que un cub de cinc metres de costat combinable. Les múltiples combinacions d'aquests cubs generen espais lliures que es dediquen a zones de pas, zones enjardinades, zones de convivència on els veïns es poden trobar.
 |
| Zona de jocs i de reunions |
Per què?
Perquè el context social del moment de creació de l’edifici era un moment d’explosió de les idees de llibertat i convivència fruit de l’esperit “hippie” i contracultural que es va gestar a partir de maig del 68 i que va arribar a Catalunya una mica més tard, coincidint més o menys amb la mort de Franco.
Antecedents de l’edifici
Una de les possibles fonts d'inspiració de Ricard Bofill a l'hora de dissenyar el Walden 7 podria haver estat la unitat habitacional de Marsella, que l'estat francès va encarregar a Le Corbusier en acabar la II Guerra Mundial per a recol·locar part dels habitants de Marsella que havien perdut la casa durant els bombardejos de la guerra.
La unitat habitacional alberga unes 1.600 persones i és un edifici enorme de 140 m de llargada, 24 d’amplada i 56 d’alçada. En aquest projecte Le Corbusier va aplicar les seves teories urbanístiques: desenvolupament de l'espai a partir del “modulor” (cub habitacional dissenyat a partir de les mesures del cos humà), convivència d'espais d'habitació amb espais de lleure i de serveis i plena integració amb el nucli urbà. Le Corbursier defugia del concepte habitatge unifamiliar i aquesta unitat habitacional era la seva proposta alternativa.
